La ciutat viscuda Ciutats valencianes en trànsit (1800-1940)

La ciutat viscuda. Museu Valencià d'Etnologia
Presentación del Museu Valencià d' Etnologia. (castellano)
Exposició permanent
La ciutat és l'espai per excel·lència d' homes i dones. La naturalesa transformada en grau màxim per la cultura i la tècnica, un espai consagrat a la convivència social. La ciutat ens parla del conjunt dels ciutadans, però sobretot ens parla de convivència, de la vida en comú i el seu imaginari col·lectiu.
 
La ciutat ha estat protagonista i escenari privilegiat de la transformació de la societat tradicional —fonamentalment agropecuària— en la moderna societat industrial. És sobretot en la ciutat on es concentraren aquests processos de canvi i modernització social, però bona part de la ciutat tradicional va resistir i romandre dempeus. No només arquitectònicament i urbanísticament parlant, sinó en tot allò que toca de prop pràctiques socials i usos i costums convivencials. Per això parlem de ciutats viscudes i en trànsit, a les que s'acosta la present exposició.
 
La Mediterrània ha sigut sempre un món urbà. I també ho ha estat —i ho continua sent— el territori valencià, sempre articulat al voltant d'un conjunt de ciutats que senyoregen els espais rurals.
 
[ver-mas]
 
Ciutats d'origen iber; nuclis urbans fundats per colons grecs o producte de la romanització.
 
Ciutats medievals,  islàmiques o cristianes.  Sempre ciutats i sempre evolucionant. La ciutat moderna és l'escenari privilegiat, tot al llarg del segle XIX i les primeres dècades del XX, de l'avanç de la industrialització i la consolidació del món burgés. Dones i homes protagonitzaren el complex procés que va aixecar sobre la ciutat tradicional una altra de ben diferent i, no obstant això, hereva d'aquella. D'ells parla aquesta exposició.