Som Rondalla Jornada sobre etnopoètica i narració oral

Jornada
09:00
14 des.
2019
19:30
14 des.
2019
SOM RONDALLA
Jornada sobre etnopoètica i narració oral.
 
 
Les històries de vida i l’art de la paraula
 
Som Rondalla és una jornada dedicada a l’art de contar històries de viva veu. En aquesta segona edició, el tema de la jornada seran les històries de vida. Unes històries senzilles i alhora poderoses que no només són un retrat biogràfic sinó que expressen una manera de viure i entendre el món. Ciències com l’antropologia, la sociologia, la psicologia o la història han utilitzat aquestes històries com a eina que explica qualitativament com entenen la vida els humans.
 
Així mateix, oficis vinculats a l’art de la paraula com la narració oral i escrita o el teatre han utilitzat aquestes històries com a punt de partida de les seues ficcions. Per tant, vos proposem una trobada al voltant d’aquestes històries de la mà d’alguns professionals, els quals, ja siga en clau artística o científica, s’han sentit fascinats per les històries de vida
 
Tant si sou professionals o estudiants vinculats a l’antropologia, les biblioteques, l’escriptura, el teatre o la narració, vos convidem a gaudir d’aquesta jornada. Rondallaires del món, vos esperem!
 
 
II Jornada de Etnopoética i Narració Oral: Som Rondalla. Histories de vida. 14 de desembre de 2019
 
09:00. Recepció i benvinguda.
 
09:30. Obertura amb Celso Fernández San Martín.
 
9:45-10:45. Montserrat Soronellas (Universitat Rovira i Virgili): «Explicar la vida. L’etnografia i el mètode biogràfic».
Sinopsi: El relat de vida ha estat una de les tècniques de recerca essencials de l’antropologia que s’ha anat incorporant a altres disciplines de les ciències socials. Explicar i etnografiar les vides de les persones que participen en la recerca ens acosta als contextos i als esdeveniments des de l’angle de l’experiència personal i ens facilita la comprensió de la complexitat dels nostres sistemes socioculturals. És des d’ací que podem comprendre la complexitat de la societat i la cultura. Aquesta presentació introduirà el valor del mètode biogràfic, quines tècniques el conformen i com hem de recollir i treballar les vides en les recerques en ciències humanes i socials.
 
PAUSA CAFÉ 
 
11:30-12:30. Marta E. Heard: «Cómo salieron del silencio: la americana que busca las historias de Càlig» 
Sinopsi: Un projecte d’història oral que dura trenta anys fins que es publica, té per si mateix molta història. El projecte comença el 1988 amb una pregunta senzilla que dona peu als narradors per a contar de seua vida i la vida del poble. Tres anys després el projecte continua, però es complica per la quantitat d’informació de vegades controvertida. Es necessitaria temps i investigació per a poder entendre les històries i les idees. Fruit d’aquest treball, es publica el llibre Salir del silencio: voces de Càlig 1900-1938, i comença un nou projecte de recopilació d’històries en un barri d’Albuquerque. 
 
12:30-14:00. #Etnoconversa: «La vida dels altres». Intervindran Sonia Alejo (dramaturga), Celso Fernández (narrador) i Víctor Labrado (escriptor).
Lectura dramatitzada d’un fragment de l’obra La vida imaginada de Godofredo Villa.
 
DESCANS PER A DINAR
 
«Tastets de vida, tastets de paraula». Les històries de vida com a punt de partida
 
16:00-16:45. Martha E. Heard. «Saltar el charco: aprender con los años la historia oral entre dos mundos»
SinopsiÉs molt diferent fer història oral en un poble amb una llengua i cultura diferents de la pròpia. A més, l’edat i les experiències influeixen molt en entendre la vida d’un mateix i de l’altre. D’altra banda, la tecnologia ha afavorit els treballs recents i l’organització formal del projecte ha canviat amb els anys. Amb tots aquests avanços i si hi ha finançament del projecte, els resultats poden ser molt beneficiosos. En definitiva, la vida s’enriqueix en conéixer i escoltar narradors als dos països.
 
17:00-17:45. Víctor Labrado: «Narrativa i memòria oral».
Sinopsi: Víctor Labrado és escriptor. Entre altres gèneres, també és prolífic en la literatura de no ficció. En aquest tastet, ens explicarà quines són les principals dificultats i les grans troballes, tant en la recollida de la memòria oral, com en la filada de les seues novel·les. Hi ha tractat el tema dels mariners valencians en Veus, la mar (Premi Joanot Martorell 2018), la postguerra en La Guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004), No mataràs (Premi Enric Valor de novel·la 2015) i la història de Marifé Arroyo, una mestra que als anys huitanta és represaliada per creure en una escola progressista, en La mestra (1995). 
 
18:00-18:45. Sonia Alejo: «Com escoltar l’ànima conversant i mirant unes sabates».
Sinopsi: La vida inventada de Godofredo Villa es va escriure a partir de converses i llegint entre les línies d’expressió d’un home de 87 anys i el recorregut vital de les seues sabates. En aquesta sessió coneixerem el camí recorregut per Sonia i Godofredo per arribar a la peça teatral.
 
19:30. Tancament amb una sessió oberta de contes per a públic adult amb Celso Fernández San Martin: «Contar».
 
 
 

Organitza: Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.

Coordina: Almudena Francés i Tània Muñoz.

 

Contacte: Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia

C/ Corona, 36.

46003 - València

 

tlf. 963 883 622 / 23 / 28

biblioteca.etnologia@dival.es