Vicente Urios analitzarà el fenomen de l'abominable home de les neus percebut com un King Kong tibetà demà a les 19:30
El Museu Valencià d'Etnologia finalitza el cicle de conferències i concerts dedicats a l'exposició temporal "Himàlaia. Visions de l'alteritat a les col • leccions del MEN "demà dijous, 16 d'octubre, amb la conferència" El Yeti, llegenda i realitat "a càrrec de Vicente Urios, director del grup d'Investigació Zoologia de Vertebrats de la Universitat d'Alacant .
Quina part hi ha de llegenda i de realitat sobre el Yeti o Abominable Home de les Neus? Vicente Urios respondrà a la pregunta després d'analitzar els coneixements actuals i l'última expedició realitzada a l'Himàlaia per obtenir dades pròpies sobre aquest fenomen, percebut com un King Kong tibetà, una mena d'home de Neandertal o la baula perduda en la genealogia de la humanitat .
Històries de xerpes
La llegenda va ser exportada als països occidentals a partir dels anys vint, de la mà dels alpinistes que tornaven de l'Himàlaia repetint les històries que els havien explicat els xerpes i altres habitants de les valls muntanyosos de la zona.
[ver-mas]
La conferència "El Yeti, llegenda i realitat" serà a la tarda, a les 19:30, a la sala Alfons el Magnànim al Centre Cultural La Beneficència. L'entrada és gratuïta fins a completar l'aforament.
Aforament complet en els concerts i conferències
El cicle d'activitats que el Museu Valencià d'Etnologia ha realitzat entorn a l'Himàlaia ha registrat un gran èxit d'assistència en totes les seves conferències i concerts. En total, més de 500 persones han participat en les xerrades de l'escriptor Gabi Martínez, el conservador Jorge Cruz sobre el còmic Tintín al Tibet i especialment l'aforament complet dels dos únics concerts a Espanya del pianista suís Dominique Barthassat i el mestre de ioga Cosmin S. Iancu.
La composició de Barthassat-que es pot escoltar a la darrera sala de l'exposició, evoca en quatre moviments i 16 paisatges, un viatge imaginari des de les planes del Ganges fins als cims de l'Himàlaia. En contrapunt a la música apareix una coreografia creada pel mestre de ioga Cosmin S. Iancu amb diferents postures de ioga -Asanas- que genera un univers estètic singular, entre la tradició, l'arquetip i la contemporaneïtat.